La Micologia a
Catalunya: entre el saber popular i els investigadors (acadèmics i
independents)
Breu resum de la conferència a càrrec d'en Xavier Llimona que es va fer a la sala Nicolau d'Olwer de l'IEC el passat 9/10/12
En Llimona va partir de
l’avaluació del saber micològic popular, comprovable a través del gran nombre
de noms populars autèntics, alguns dels quals són molt antics. El cos de la
seva exposició va ser històric, repassant la cronologia dels primers botànics
que s’interessaren pels fongs dels Països Catalans: Boscà, Aranzadi, Caballero,
Fernández-Ríofrío, si bé el primer gran micòleg fou Puiggarí, deixeble de
Costa, que estudià els fongs i altres criptògames del sud del Brasil, en
col·laboració amb Spallanzani.
Va seguir amb un cert detall l’aportació de
Font i Quer, preocupat per un desenvolupament harmònic de la Botànica a
Catalunya, que va fer possible col·laborant amb Codina i Cuatrecasas, i
convidant o contractant grans micòlegs de fora, com Maire, Heim, Singer, etc.
La guerra civil interrompé aquest procés que, tot i els treballs de Losa, no va reprendre, en Micologia de camp, fins
la dècada dels 70. La fundació de la Societat Catalana de Micologia (1972)
estigué sempre en bona relació amb la Universitat, i comença un període
d’aportació de moltes dades sobre la biodiversitat fúngica dels Països
Catalans, en part sota la protecció de l’Institut d’Estudis Catalans.
La sèrie iconogràfica “Bolets de
Catalunya” i la Revista Catalana de Micologia s’han guanyat una bona valoració
internacional, i han permès rebre, per intercanvi, revistes i llibres que
configuren una de les millors biblioteques micològiques del nostre país. El
ponent ha passat revista a alguns dels investigadors independents (que gairebé
sempre s’ autofinancien) i ha valorat la seva gran importància en un context
com el d’ara, de baixa priorització dels treballs de biodiversitat i
sistemàtica (excloent els de base filogenètica molecular).
Va acabar amb un record ràpid dels altres camps de la Micologia, més
de laboratori, en alguns dels quals hi ha equips de renom internacional. També ha
dirigit una mirada vers el futur, en el qual els taxònoms continuen essent
indispensables, fins i tot en un context de priorització dels treballs
moleculars, que exigeix, al menys durant molt de temps, la capacitat d’anàlisi
acurada dels caràcters morfològics i químics, per tal d’identificar les
espècies que s’han de sotmetre a estudi molecular. Un cop coneguda l’ ”empremta
digital” molecular de les espècies, pot ser que sigui més ràpid identificar les
ben conegudes a partir del seu “codi de barres” molecular. Però abans cal
determinar el codi de cada espècie partint de material ben determinat pels
mètodes habituals, i augmentar l’escassa proporció d’espècies ja “fitxades”.
Moment de la xerrada d'en Xavier Llimona
