Nova edició 2013

Curs de Micologia I
Nivell elemental.

Per a qui està pensat?

Aquest curs va dirigit a les persones que vulguin iniciar-se en la micologia. No es requereixen coneixements previs de la matèria.

Lloc

Seu de la Societat Catalana de Micologia
C/ Marina, 94 1er - 4arta Barcelona

Cost
El preu d’aquest curs es de 60 euros per no socis i 25 per socis de la SCM
Places limitades.

Dates
El curs consta de cinc sessions teòriques i una sortida de camp.
Dies: tots els dimarts del 2 al 30 d’abril del 2013

Per inscripcions o més informació, contacteu amb bolets@micocat.org

 

Dia 1: Generalitats

2 hores Impartit per: Ramon Pascual

Dimarts 2 d’abril a les 18h

La Micologia. L’observació de la natura. Què és la micologia?

Què són els fongs. Ubicació dels fongs a la natura, característiques d’aquests organismes

Noms dels fongs. Nom científic / nom popular. Per què ens ajuden els noms científics de les espècies?

Els fongs i els bolets. Aquí descriurem les parts dels fongs, i explicarem què són els bolets.

Descripció d’un bolet. Caràcters macroscòpics per la descripció d’un bolet: Hàbitat, himeni, barret, peu....

 

Dia 2: Els fongs i l’home

2 hores Impartit per: Josep Girbal

Dimarts 9 d’abril a les 18h

Fongs que no fan bolets La majoria de fongs no fan bolets... o com a mínim aquests son tan petits que no es veuen. Exemples més coneguts d’algun d’aquestes fongs

El microscopi Utilitat del microscopi, ús del microscopi en la micologia. Introducció al funcionament del microscopi

Estructures microscòpiques dels bolets Descripció dels caràcters microscòpics dels bolets

Introducció als dos principals grups de bolets Veurem que microscòpicament els bolets es diferencien en dos grups principals Ascomicets i Basidiomicets

 

Dia 3: Els bolets protagonistes

2 hores Impartit per: Laia Ribas

Dimarts 16 d’abril a les 18h

Estils de vida. Aquí descriurem quines principals estratègies adopten els fongs per alimentar-se i quina importància ecològica tenen. Què fan i com ho fan.

Els bolets i la seva classificació. Exemples de fitxes descriptives. Introducció al concepte de claus dicotòmiques. Veurem com classifiquem les espècies des d’un punt de vista morfològic.

Hàbitats dels bolets. Principals tipus d’hàbitats on creixen els bolets.

Anem a buscar bolets. Entrarem virtualment en un bosc. Ens fixarem en diferents elements, destacarem funcions. Quan i per què surten els bolets. Espècies rellevants (per toxicitat, comestibilitat...).

 

Dia 4: Els bolets protagonistes II

2 hores Impartit per: Jordi Rius

Dimarts 23 d’abril a les 18h

Continuarem el nostre passeig particular pels nostres boscos comentant les espècies més rellevants en....

Boscos de coníferes, de planifolis caducifolis (Fagedes, Rouredes, boscos de ribera...), planifolis perennifolis (alzines, suredes...), prats i també altres hàbitats on hi ha bolets.

Dia 5: Els fongs i l’home

2 hores Impartit per: Miquel Bolea

Dimarts 30 d’abril a les 18h

Espècies rellevants per l’home. Destacarem espècies que han tingut impacte en la nostra vida

Comestibilitat i toxicitat. Normatives reguladores, intoxicacions més freqüents (cicle curt o llarg) que fer quan es produeix una intoxicació.

Cultiu de bolets Hi ha bolets comestibles que trobem tot l’any al mercat. Les fàbriques de bolets

 

Dia 6: Sortida pràctica al camp

5 hores

Sortida matinal al camp on podrem veure els conceptes explicats al curs

Material: Petit resum dels conceptes comentats. Diccionari dels principals termes micològics i biològics. Un exemplar làmines de Bolets de Catalunya

Es lliurarà certificat d’assistència, i per aquelles persones interessades certificat d’aprofitament prèvia prova escrita

Tòfones i la tragèdia dels comuns

De de fa uns anys ençà la producció boscana de tòfona negra d’hivern està en recessió. La Societat Catalana de Micologia ja ho advertia en un treball publicat a la revista l’any 2009, Assaig sobre la tòfona negra i els seu cultiu: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000166%5C00000072.pdf tot fent referència al nombre de tofoners perduts a les comarques d’Osona, Lluçanès i Berguedà. Ara just encetant el 2013, predis forestals que havien estat paradigmàtics pel nombre i superfície dels tofoners que albergaven tan sols hi malviuen fútils tofoneres de futur incert i escadussera collita ( Fotos 1-2).  Alzines, roures i garrics orfes de l’il·lustre simbiont cerquen la complicitat de fongs alternatius. La causa de la davallada és multifactorial i el retorn als rendiments d’anys improbable.

 

Efectivament  i com apunten diversos autors, la tendència climàtica amb estius més eixuts i temperatures més elevades no augura un avenir gaire favorable per la tòfona negra silvestre. Tot i ser un fong hipogeu, la seva reduïda variabilitat genètica  no garanteix, a priori, poder afrontat amb eficàcia canvis ambientals.

La  vàlua de la tòfona com un bé gastronòmic preuat, la converteix amb un recurs econòmic sobreexplotat i sotmès al que és coneix com la tragèdia dels bens comunals: la degradació d’un recurs al que la gent té lliure accés sense control. Es força interessant llegir un article d’en Xavier Sala i Martín publicat a la Vanguardia l’octubre del 2009: http://salaimartin.com/mass-media/newspaper-articles/143-la-tragedia-del-bien-comunal.html

Ens explica com de costós pot sortir un dinar si ho fem en grup i paguem individualment. L’equivalent tofonaire seria la dita següent: més val tòfona petita per mi que grossa per un altre!

Les demandes del mercat i els guanys a curt termini porten a una sobreexplotació de les tofoneres i el fet suposa una pèrdua immensa d’espores en els territoris amb aptitud tofonera, ja que les espores no retornen als ecosistemes tofoners explotats.

No són gens edificants els comportaments dels anomenats “cavadors furtius” que malmeten els tofoners dins i fora de la temporada de recol·lecció. En temps de tòfones pel mercadeig i fora d’època pel consum propi. El preu de la llicència és irrisori respecte als guanys obtinguts; en cas de ser enxampats i multats el lucre aconseguit pels furtius excedeixen amb escreix l’import de la sanció. Tampoc és exemplar, però, l’actitud d’algun propietari forestal que per desconeixença de l’ofici de tofonaire i també per gelosia, arranqui l’arbre tofoner de soca-rel, malbaratant i desaprofitant un recurs de la seva finca i propietat.

Cada cop amb més fonament els ecòlegs ens adverteixen de la complexitat i vulnerabilitat dels ecosistemes front al canvi climàtic, la cacera i la pesca excessiva i altres pertorbacions (vegeu: investigación y ciencia, desembre 2012); és important adonar-se de quant empenyen als ecosistemes al llindar del col·lapse i intentar evitar-ho.

Caldria una revisió a fons de l’actual legislació sobre la collita de la tòfona que impliqués tant a tofonaires com a propietaris, fent més laxa o restrictiva si cal la temporada de veda, amb criteris científics de sostenibilitat per restaurar les zones tofoneres. S’hi ha de posar voluntat, imaginació, legislació i ciència, però, sobretot entesa i col·laboració entre propietaris i tofonaires.

Miquel Fortuny Navarro

Responsable de Biodiversitat i Conservació de la Societat Catalana de Micologia.