L’opinió d’un micòleg
Avui els bolets estan més de moda
que mai. Fa quaranta anys els propietaris dels boscos i els boletaires feien una
recol·lecció recreativa i un ús culinari dels bolets. No tinc constància que els
bolets, fossin cap actiu en el compte de resultats d’explotació d’un bosc. El
que de veritat importava eren els metres cúbics de fusta extreta de la forest.
Millor d’alzina i roure que de pi; qüestió de preu.
Es collien bolets per menjar en
temporada. S’elaboraven algunes conserves artesanes per a la resta de l’any.
Usualment, els bolets, eren preservats mitjançant una salmorra o bé s’estratificaven amb sal (capa de sal i
capa de bolets alternativament); també es conservaven pasteuritzats al bany maria amb oli o vinagre.
Hi havia, per suposat, els boletaires professionals, que collien cistellades de
bolets per vendre a bars i restaurants. Se’n collien a tot estirar una desena
d’espècies i han estat el rovelló, la llenega i el fredolic, els de més
tradició recol·lectora.
D’uns anys ençà ha sorgit la
febre del bolet i, com qualsevol altre producte se’n pot fer un ús o bé un
abús. Els problemes, com en tot, sorgeixen de l’abús. Aquest possible abús ve
donat per un excés de boletaires al bosc i també per aquells recol·lectors que fan
una sobreexplotació del recurs. Cal recordar que un recurs potencialment
renovable pot deixar de ser-ho si la taxa de regeneració és inferior a la seva
taxa d’extracció. Es produeixen paral·lelament danys als ecosistemes com s’ha
pogut demostrar amb escreix.
En general hi ha el convenciment
del fet que l’esclat de nous boletaires es produeix a partir del programa de
TV3: ”Caçadors de bolets”. En tants anys de programa apareixen més i més
boletaires i es multipliquen les motivacions per fer del bolet un objecte de
negoci.
Els tenim presents a la cuina, a
la televisió, als diaris, a les revistes, i a la ràdio. Es publiquen llibres,
manuals i enciclopèdies de bolets. Es fan recomanacions de com cuinar-los,
collir-los, cultivar-los... Es confeccionen rutes micològiques. S’organitzen
sortides de camp (intensives, d’iniciació, culinàries), cursos, xerrades,
exposicions i campionats. Es dissenyen estris per tallar-los i, raspallar-los.
Es fabriquen navegadors per marcar rutes i boleteres. És fan pronòstics
televisius lligats a la meteorologia d’indrets boletaires. Sorgeixen quadrilles
espoliadores de bolets, els nous boletaires, els boletaires entesos, els savis
en bolets, els gurus mediàtics... Apareixen altres mediàtics del món de la
cuina i la meteorologia. Els propietaris forestals desperten. Intervé
l’administració amb el carnet boletaire. Es crea la Federació de Boletaires i
Micòlegs promoguda i liderada per mediàtics del bolet que no volen perdre
pistonada, tot i que a algun d’ells se l’ha advertit del perill i les
conseqüències d’una massificació de l’activitat boletaire. Reapareix en
definitiva l’Homo oeconomicus.
El pare del management Peter Drucker (1909-2005) en el
llibre: The Practice of Manegement
de l’any 1995 ( àmpliament citat a les escoles de negocis) deia que la raó
de ser d’una empresa és crear un client ( un boletaire..). Els beneficis
vindran després ( si l’empresa se’n surt). Sobren més comentaris. Tan sols hem
de saber llegir entre línies.
Personalment crec que s´ha de
posar ordre a la disbauxa, buscar consens i regular.
Regular no vol dir cobrar un
carnet boletaire. Per regular cal tipificar l’activitat i objectiu econòmic del
boletaire i aplicar taxes substancialment diferents al recreatiu i al
professional. Regular vol dir instruir, formar i educar en micologia i medi
ambient. Regular vol dir vigilar i sancionar comportaments poc respectuosos per
a l’entorn forestal. Vol dir identificar i controlar l’origen dels bolets i la
seva venda, i, per tant assegurar-ne la traçabilitat. Cal vetllar per la
conservació dels bolets i la resta de la biodiversitat. Compensar al propietari
forestal del recurs per la millora i la gestió del bosc explotat. Facilitar
l’activitat dels micòlegs professionals que els estudien.
Miquel Fortuny Navarro
