Potser molts de vosaltres
heu vist una pel•lícula que porta per títol “El efecto mariposa” (The butterfly
effect en versió original), protagonitzada por Ashton Kutcher i Amy Smart. En
aquest film, Evan Treborn (Ashton
Kutcher) decideix viatjar al seu passat en la seva ment d’adult per tal
d’arreglar els errors comesos i millorar el present de tots. Descobreix però,
que l’efecte papallona té serioses conseqüències al seu present, generalment
desafortunades. En aquest post però, no parlarem de viatges en el temps...
L’efecte
papallona s’emmarca a la Teoria del caos, una branca de les matemàtiques i la
física (entre d’altres ciències) que estudia el comportament dels sistemes
anomenats caòtics[i] . Aquests
sistemes són molt dinàmics i molt sensibles a petites variacions a les
condicions inicials. Per tant, variacions en les condicions inicials que poden
semblar insignificants, poden implicar grans diferències al
comportament o resultat futur, complicant enormement la predicció a llarg
termini.
Arribats a aquest punt,
podem entendre llavors, que el tradicional model mecanicista de funcionament de
la natura és massa senzill per tal de reflexar la realitat, i que per tant, el
funcionament de les parts no és directament extrapolable al funcionament del
conjunt, tot està connectat i funciona “en xarxa”. Aquest funcionament en
“xarxa” dóna lloc al que anomenem propietats emergents, que són aquelles que
sorgeixen del funcionament col·laboratiu d’un sistema i que no són pròpies de
cap de les seves parts. Una cèl·lula, el cervell, una ciutat o tot un
ecosistema en són exemples.
Fins aquí sembla que
estem divagant entre complicades teories matemàtiques i filosòfiques i que hem
perdut el nord i canviat de tema, però... com he dit fa unes línies, tot està
connectat. Ho il·lustraré amb un exemple” imaginari”:
Gyrodon lividus Foto:
Tania Jiménez
Us
presento al Gyrodon lividus, un bolet
que us pot semblar més aviat lleig, insignificant... és una espècie rara, a
protegir segons la “Lista Roja de Hongos a Proteger de la Península Ibérica”.
Doncs bé, aquest fong estableix micorrizes amb els verns (Alnus glutinosa). El vern, és un arbre típic dels boscos de ribera,
cada cop també més rars i en regressió (al igual que el bolet que ens ocupa).
Arbre i bolet estableixen una relació de simbiosi que els hi possibilita
l’existència als dos, així que, un sense l’altre tindrien molt difícil (per no
dir impossible a curt termini) la seva existència com espècie.
Imaginem
doncs, que per alguna raó (recol·lecció abusiva o incorrecta, canvis al clima,
reducció o alteració del seu hàbitat o altres factors adversos) el bolet que
ens ocupa, desapareix. Ja hem dit, que fa simbiosi amb el vern, per tant, el
vern també podria desaparèixer. Fins aquí potser no us sembla massa greu a la
majoria: “només es tracta d’un arbre que casi ni conec, i un bolet que m’acabo
d’assebentar que existeix”. Podria semblar insignificant, però deixant de banda
qüestions filosòfico-morals com el dret a l’existència dels organismes (que
prou important em sembla) i pensant de forma egoista com humans, això ens
podria afectar greument, fins i tot als que vivim a un lloc tan llunyà com
podria ser Barcelona.
M’explico
d’una manera resumida: el vern és un important component dels boscos de ribera.
Aquests tenen importants funcions ecològiques: donen ombra a l’aigua regulant
la seva temperatura, ajuda a mantenir-la ben oxigenada, reté gran quantitat
d’aigua durant una crescuda, funciona com un filtre verd ajudant a
l’autodepuració de les aigües i manté una important comunitat de
macroinvertebrats (larves d’insectes en la seva majoria, però també esponges,
planàries, sangoneres, cargols, etc.), que a la seva vegada, són essencials també
per al manteniment d’una bona qualitat de les aigües i pel manteniment dels
nivells tròfics superiors (peixos, mamífers, ocells). Ergo, si desapareix el nostre bolet, això podria tenir un gravíssim
impacte tant en l’ecosistema fluvial (que a la seva vegada, suposaria un gran
impacte en els ecosistemes terrestres del voltant, magnificant el problema) i,
això potser ens tocaria més directament a tots, ens faria molt més sensibles a
les crescudes dels rius, i empitjoraria greument la qualitat de l’aigua que ens
surt per l’aixeta als barcelonins.
Qui
es podria pensar que la desaparició d’un insignificant bolet que viu a la vora
d’un riu podria comprometre la nostra qualitat de vida? Només es tracta d’una
situació fictícia, però totalment verosímil, ja que tot el que us he explicat
en aquest exemple és rigorosament cert.
La
natura és un sistema determinístic i caòtic, tremendament complicat, i
qualsevol petita alteració podria tenir efectes devastadors, exemplificant el
proverbi xinés “el batec de las ales d’una
papallona es pot sentir a l’altre costat del mon”.
Per
acabar, vull recordar que nosaltres, tot i que pot semblar tot el contrari, som
una baula més als ecosistemes i no podríem sobreviure sense els serveis
ecosistèmics que aquests ens proporcionen (aire respirable, aigua, materials de
construcció, menjar, combustibles i un llarg etc.). I si arribats aquí hi ha
algú a qui li segueix donant igual l’existència o no d’una espècie qualsevol,
només recordar-li que ell (o ella) també ho és (part d’una espècie qualsevol) i
que sense la resta d’espècies no tenim futur.
[i] En
matemàtiques, la paraula caòtic no pren el sentit més usualment emprat que
seria desordenat i governat per l’atzar, sinó que es refereix a un sistema
determinístic no lineal, és a dir, ordenat, però sense unes regles estrictes,
el comportament dels quals pot ser conegut coneixent les condicions inicials.
