Talladors de bolets
Simon Egli
versus Nicholas P.Money?
El
professor de la Universitat d’Harvard, Ernst Mayr, explicava que T.H. Huxley,
amic de Darwin definia la ciència com “res més que sentit comú entrenat i organitzat”,
però que per desgràcia, això no era cert. I de fet, l’activitat científica consistia
a rebutjar o confirmar el sentit comú. L’operació de refús o asserció va
supeditada a l’observació de nous fets.
El reconegut micòleg Simon Egli va estudiar
durant trenta anys si hi havia diferències en producció i diversitat micològica
pel fet de tallar els bolets o bé d’arrancar-los. No hi va trobar diferències.
Els dos mètodes són opcions equivalents i la
conclusió d’Egli, va ser que, en els ecosistemes forestals, descalçar un bolet
no seria millor opció de recol·lecció, que l’ús tradicional d’una navalla,
tisora o estri per tallar el peu del bolet.
Així
doncs, el fet de pontificar, que l’acció d’arrancar bolets, ha de ser el mètode
d’elecció en la recol·lecció, no tindria cap base científica i quedaria com una
teoria a la recerca del fenomen a explicar.
Egli va publicar el treball l’any 2006 a Biological Conservation, una revista
d’impacte científic. El
mateix any, 2006, i, en anys posteriors, publicacions d’altres micòlegs a
revistes científiques d’impacte, constataven, com podien quedar afectats els
micelis quan la fauna invertebrada del sòl els devora amb
fruïció.
En
trencar micelis s’alliberen substàncies que són senyals per als depredadors de
fongs. Sempre
que arrenquem un bolet trenquem més o menys miceli. El dany ocasionat depèn de
cada espècie de bolet, a causa de l’estructura tridimensional que conforma la
xarxa i que dóna al miceli més o menys resiliència. La susceptibilitat a
possibles infeccions afegides també és específic.
Llegiu l’article: “Com hem de collir bolets” al
bloc de la Societat Catalana de Micologia:
Nicholas
P.Money és un prestigiós micòleg, doctorat a la Universitat d’Exeter
(Anglaterra) i en l’actualitat, professor de la Universitat de Miami (Estats
Units d’Amèrica).
És autor
de cinc llibres i d’un bon nombre de publicacions científiques en revistes de
gran impacte: Fungal Biology, Fungal
Genetics and Biology, Fungal Biology Reviews. També és autor
d’alguns capítols de la reconeguda col·lecció: The Mycota. Springer Berlag, New York.
Money és
de l’opinió que en el treball d’Egli caldria fer una anàlisi de gra més fi, més
subtil, més profund. Si bé, es refereix més específicament als efectes negatius
del trepig, Money és un tallador de bolets.
Money recol·lecta
els bolets amb l’ajut d’unes esmolades tisores i, com diu, amb: “an excellent
pair of running shoes (unes excel·lents sabatilles de córrer)”.Explica
que les diferents espècies de bolets difereixen en la seva sensitivitat a la
recol·lecció.
Money és
un boletaire recreatiu, tallador de bolets i un micòleg realment preocupat
perquè la recol·lecció de bolets sigui sostenible.
Afirma
que el seu pensament conservacionista cap als bolets, està probablement influenciat, per l’holocaust biològic
perpetrat al segle XIX en el colom migrador americà.
L’any
1857,un comitè selecte, va exposar al senat d’Ohio que: “El colom migrador no
necessita cap tipus de mesura de protecció”.
Meravellosament
prolífic, els coloms disposen dels extensos boscos del Nord com a àrees de
reproducció, i tenen la facultat de viatjar centenars de quilòmetres a la
recerca d’aliments; la cacera ordinària no pot ser capaç de fer minvar aquesta espècie
a causa de les miríades de coloms que neixen any rere any.
A
principis del segle XIX, el colom migrador americà era l’ocell més abundant
d’Amèrica del Nord, amb una població de més de 3.000 milions d’individus.
Segons explica el mateix Money, es veu que durant la migració podien
concentrar-se milions de coloms en estols gegantins que trigaven hores a
passar.
Finalment,
el colom migratori es va extingir. El darrer va morir al setembre de 1914 al
parc zoològic de Cincinnati. La comercialització de la seva carn i l’excés de
caça, en va ser la causa. Un clar exemple de sobreexplotació.
Afegeix
Money: “els bolets tenen una estratègia reproductiva diferent dels coloms, però
no queden al marge de l’indispensable lligam entre la reproducció i la
supervivència”: No eggs, no pigeons; no spores, no mushrooms.
Així de
senzill, puix ja s’ha dit altres vegades que la solució final de la vida és
tornar a començar amb nous individus per a reproducció. Solament un miop
intel·lectual pot pensar que els bolets queden al marge del fenomen. Per desgràcia,
ni ha d’aquets personatges.
Money és
una persona molt sensibilitzada en la necessitat de preservar la salut dels
micelis, en evitar colls d’ampolla evolutius tot preservant la diversitat
genètica i evitant la sobreexplotació i, per tant, preocupat per la
massificació, la pèrdua d’hàbitats, la contaminació atmosfèrica i el canvi
climàtic; en definitiva pel canvi global. És un ferm defensor de la necessitat de
regulació.
L’aproximació
de Money profunditza i complementa el bon treball d’Egli, ja que incorpora noves
observacions al seus raonaments.
Un
micòleg, tallador de bolets, amb mentalitat flexible i, integradora d’idees i
conceptes. Un micòleg sense més pretensions que, fer avançar el nostre
coneixement per la micologia i la nostra passió pels bolets.
Money és,
doncs, almenys per a mi, un micòleg que hem de tenir en gran consideració,
igual que també Egli, perquè quan no és fa especulació amb el coneixement, el
que progressa és la societat i la ciència.
Miquel
Fortuny Navarro.
Biòleg i
Responsable de Conservació i Biodiversitat de la Societat Catalana de
Micologia.
