La Reina Vermella
Per Miquel Fortuny Navarro
La biota del sòl és extremadament variada i nombrosa. 5
cm cúbics de micelis dels fongs, viuen envoltats de:
Un mínim de 5 bilions de bacteris
Uns 5 milions de protozous
Uns 5.000 nematodes.
I uns 600.000 àcars per cada metre quadrat.
Us pot interessar visitar la adreça següent:
Thomas E. Loynacham , professor d’agronomia i
microbiologia de l’Iowa State University ha penjat 16 vídeos curts on mostra
l’abast de la vida al sòl.
Com ja sabem, molts d’aquest organismes interfereixen amb
els micelis dels fongs de formes diverses i molt sovint no amigables, perquè es
poden comportar com depredadors o bé paràsits.
Em ve al cap un model ecològic proposat pel paleontòleg
Leigh van Valen l’any 1973 i conegut com La Reina Vermella. El nom, fa referència,
al llibre de Lewis Carroll:” Alícia en
el país de les meravelles”, on la Reina Vermella diu a Alícia que en el seu regne
hom s´ha de moure contínuament per romandre al mateix lloc.
Aquesta hipòtesi la va proposar per explicar un resultat
descobert per la paleontologia: la taxa d’extinció de grups d’organismes és
constant al llarg de la història evolutiva. Proposava que cada espècie havia
que córrer tant ràpid (en sentit evolutiu) com fos possible per sobreviure (i
d’aquesta manera quedar-se al mateix lloc), perquè els seus competidors, depredadors
i paràsits estan evolucionant permanentment. L’extinció es produirà si una espècie
es queda enrere en aquesta carrera evolutiva. És una carrera asimètrica entre
armes d’atac i armes de defensa que és dona en temps evolutiu, per desenvolupar
equipament per la cursa a temps real.
Una solució és doncs que els micelis facin bolets perquè
la reproducció sexual i el sexe és un mecanisme que accelera els processos
evolutius i almenys en part ha
evolucionat gràcies a las pressions selectives que exerceixen els paràsits
sobres els hostes.
El fet de fer bolets funcionals permet a una determinada
espècie mantenir la variabilitat genètica a les seves poblacions. Les habilitats relacionades amb
les defenses enfront de paràsits i depredadors tenen, en general, un important
component genètic.
Molts fongs
produeixen: antibiòtics, micotoxines, estructures hifals especialitzades, però, la
conformació tridimensional d’un miceli és una aspecte essencial de la capacitat
defensiva.
El miceli dels fongs ha evolucionat de forma diferent en
cada espècie. Així doncs, s’observen diferents tipus i arquitectures de xarxes
adaptades per proporcionar diferents balanços d’exploració, eficiència en el
transport i resiliència als danys i en general les xarxes de micelis poden
diferir no solament per la seva connectivitat, sinó també per la fortalesa de
les connexions en front els atacs de predadors.
Aquest any amb la falta de ruixats tardorals, i l’escassa
producció micològica, és molt possible
que els bolets es quedin enrere en la cursa evolutiva per la supervivència. Vet
aquí un argument de pes de la utilitat de les llistes d’espècies de bolets
amenaçats i de la necessitat d’aplicar polítiques de conservació, regulació i
de bones practiques per la recollida de bolets.
Miquel Fortuny Navarro
Responsable de Conservació i Biodiversitat de la SCM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada