.JPG)
Cal donar bons arguments per regular la recollida de bolets.
La Generalitat no és capaç de donar
arguments suficients per impulsar el carnet boletaire i una regulació per a la recol·lecció de bolets. Els mediàtics
del bolet se’ls mengen amb patates.
Aquets mediàtics, tenen gran presència als
mitjans de comunicació, principalment als mitjans televisius, i, escampen un
discurs populista a la contra, adreçat a un mercat de potencials clients, (i ja
siguin persones físiques, col·lectius, hostaleria, són susceptibles de comprar
un producte o servei relacionat amb el món del bolet), per seguir incrementant
la seva activitat econòmica i d’aquí ser absolutament contraris a establir un
carnet o llicència per recol·lectar bolets, si cal pagar-la.
Fer pagar als seus actuals clients (o
futurs) a terceres persones, ja sigui administració o propietaris forestals, no
sembla gaire adequat (per a ells).
La Societat Catalana de Micologia, altres
centres d’investigació forestal i alguns col·lectius, conscients que els
ecosistemes forestals resulten afectats per la massificació de boletaires,
l’activitat de les quadrilles que espolien el recurs i la recollida per els
boletaires professionals, proposem que cal regular l’activitat recol·lectora,
trobem adequat la creació d’un carnet professional de pagament, no permetre
l’activitat de les quadrilles, cal que els propietaris comencin a fer gestió
micològica aprofitant els recursos obtinguts del pagament que comporta regular
l’activitat i cal que siguin assessorats per professionals i, finalment
auditats. No tot s’hi val.
És ben evident que donada la gran massa crítica de boletaires, qualsevol
espavilat, es pot plantejar objectius econòmics rendibles fent del bolet un subjecte
de negoci. El bolet i tot el que se’n pot derivar.
S´ha pogut escoltar a TV3 dir a un
divulgador mediàtic , que el bolet, és l’excusa per parlar del bosc i d’altres
temes, que el bolet sols n’és el fil conductor (el subjecte passiu?). Pura hipocresia, quin cinisme; no calen més
explicacions. Ho he comentat amb boletaires coneguts i hi estan absolutament
d’acord en privat, però, és ben obvi que, com
explica la psicologia i la conducta humana, el desig de ser socialment
acceptats dins d’un col·lectiu boletaire on el mediàtic és líder d’opinió, pot més
que les pròpies conviccions.
Vet
aquí la gran contradicció que a vegades ens sorprèn descobrir en persones
pròximes, tot i pensar, que coneixem prou bé el seu parer. Vet aquí, també evidenciada,
la gran força que aporten els mitjans televisius als escollits i protegits.
Algunes desinformacions i falses teories
que posem en evidència alguns micòlegs ja que aportem dades científiques,
moltes dades científiques, per cert, es dilueixen en el no res. Els mediàtics, aporten una gran
oratòria, per això convencen i enlluernen als no experts.
Una
qüestió de share (quota): 400.000 televidents (almenys), enfront de 600 i escaig lectors del nostre bloc, una
relació de 4000 a 6, explica moltes coses.
Des d’Adam Smith (pioner de l’economia
clàssica) els economistes sostenen que els mercats (la gran moguda del bolet)
serveixen a l’interès públic, tot i que els mercats ( el mercat del bolet) s’impulsin
per motius egoistes i per maximitzar guanys privats. El cert, però, és que
alguns actors (per a mi els mediàtics) del mercat (del bolet) creixen fins a
convertir-se en més poderosos que els altres, que també són dins del mercat (micòlegs
professionals, científics acadèmics, professors universitaris, centres
d’investigació...) i com que els guanys, els diners, els mercats no tenen,
almenys, visió a llarg termini i disposen d’una ètica ambiental discutible (per
ser beneplàcit) haurien de ser regulats.
És un fet que els mercats no regulats van
quasi sempre en contra dels interessos de la societat.
Recordo en aquest moment la pel·lícula 300
de Zack Snyder on el rei espartà Leònides i els seus tres-cents espartans varen
lluitar a la guerra de les Termopiles contra el Déu-Rei Persa Jerjes i la seva
armada de més d’un milió de soldats. Feia falta coratge.
Ser un mediàtic secundat per un mitja
poderós com les televisions és disposar d’un excel·lent pla de màrqueting a
desenvolupar.
El producte a vendre: llibres, cursets,
programes de TV3, opinions, teories; es fa amb una marca (el nom del mediàtic),
però, a diferència del sabó Fairy, per exemple, no paguen ni un euro en
publicitat.
El rerefons de tot, és que molts,
subordinem els bolets a la prosperitat econòmica d’uns pocs.
Si donem suport a la regulació, es perquè,
pretenem, que recol·lectar bolets sigui una activitat sostenible. Una activitat
amb futur, i valgui la redundància, sostenible i apassionant, per als nostres
fills i néts, com és ara per a nosaltres.
Hem d’avançar des de l’antropocentrisme
cap al biocentrisme.
En paraules de Monty Hempel ( ambientòleg
i professor de la Universitat de Redlands cal restaurar i estendre
l’ecoalfabetització (micoalfabetització) i donar-li força amb el poder de la
ciència.
La
vida funciona en xarxa. Sabem que en la natura a més de la competència,
existeix el mutualisme, la simbiosi; en definitiva, doncs, la cooperació i més
enllà l’altruisme.
Hem de reconèixer els lligams entre tots
els éssers vius i fonamentar les nostres accions i decisions, en una ètica vers
la natura, i per aquest fet, hauríem de seguir buscant consens fora d’un marc centrat
en el pur egoisme de l’interès exclusivament personal.
Per gestionar una recol·lecció sostenible
de bolets seria necessari fonamentar-les en las necessitat dels ecosistemes i
conjuntar-les amb les nostres necessitats ben licites d’oci, però mai, impulsades
pel mercat. Un mercat de competència i
acumulació.
Cal
desterrar el nepotisme que es pot entreveure i treballar amb equips de
veritables experts en micologia, no en divulgació micològica, que és un altra
història.
Hem d’arribar a integrar interessos i
raons, fets i causes; cal limitar els quilos recol·lectats per persona en la
recol·lecció recreativa; s’ha d’implantar un carnet professional; un carnet
científic, exigim la traçabilitat dels bolets, implementem la qualitat en la
recol·lecció (mida del bolet, espècie, que no estiguin afectats per larves,
origen...), controlem els punts de venda, fomentem un turisme micològic de
qualitat, actuem contra les quadrilles espoliadores, evitem la sobreexplotació,
gestionem el bosc, gestionem fons d’ajuda a la sostenibilitat micològica, donem
suport als propietaris que vulguin cobrar un peatge per a la recol·lecció de
bolets, limitem l’accés dels vehicles al bosc, promoguem una gastronomia
micològica d’excel·lència, governem per la sostenibilitat, estimulem i
facilitem la investigació micològica,
conservem les espècies en perill o amenaçades, eduquem el respecte vers
la natura, aportem formació micològica de qualitat (micoalfabetització), treballem
en equip i anem a pams, els plans de gestió i de futur han de ser estratègics (
ecològicament estratègics) i requereixen un desenvolupament a anys vista. Això
si cal treballar-ho des d’ahir.
Lester R. Brown, el fundador del
Worldwatch Institute ( 1974), que aquest any compleix els 80 anys diu que: ‹‹ens
trobem en una cursa entre punts crítics de la natura i els nostres sistemes
polítics››. (El Worlwatch
Institute és un organisme no governamental que investiga les accions humanes
sobre els ecosistemes i la vida amb gran rigor científic).
Tant de bo que els nostres polítics
sàpiguen resoldre la regulació dels nostres recursos micològics amb consens,
però amb coratge i no deixar-se influir per interessos d’uns pocs que diuen que
representen a molts (per més que aquest molts s’ho creguin).
Per altres qüestions m’han recordat una
frase d’Antoine de Saint –Exupéry (a El Petit Princep) que vull recordar als
polítics i gestors:
‹‹És una qüestió de disciplina -em deia més tard el Petit
Princep. Al matí, quan has acabat d’arreglar-te, has d’arreglar amb compte el
planeta.››
Miquel Fortuny Navarro
Biòleg.
Responsable de conservació i
Biodiversitat de la Societat Catalana de micologia
