Bolets, espores i extincions

Recentment s’ha explicat en un mitjà televisiu que el rossinyol està en fase de desaparició a Europa a causa de les característiques del seu himeni, ja que li proveu una escassa eficiència en la producció  d’espores.

 Permeteu-me que discrepi de tal asserció.

No hi ha evidencies que facin pensar que la causa de declivi del rossinyol  (Cantharellus cibarius) sigui per tenir estructures reproductores poc eficients esporulant.

Està contrastat (Danell, 1994) que l’estratègia reproductiva del gènere Cantharellus, és eficaç a llarg termini, tot i que és cert, que la dinàmica de producció, maduració i dispersió d’espores és força diferent d’altres bolets.

El rossinyol, té una àmplia àrea de distribució en l’àmbit mundial que s’estén per  l’hemisferi nord, el Nord d’Àfrica, la serralada del Himàlaia i Tailàndia. Una àmplia valència ecològica, val a dir.

Aquesta extensa distribució es pot relacionar amb altres paràmetres de l’eficàcia biològica d’una determinada espècie. Podríem apuntar com a possible explicació una variabilitat genètica elevada.

Està contrastada una notable variabilitat genètica per algunes poblacions de C.cibarius i és una evidència per a una espècie pròxima: C.formosus, tot i tenir una àrea de distribució força més restringida a una bioregió concreta d’Amèrica del Nord (Pacífic Northwest). Una alta variabilitat genètica permet als organismes  poder adaptar-se a entorns canviants.

Hi ha altres trets de la biologia del rossinyol que són molt importants i que contribueixen a la seva resiliència:

La seva capacitat de regeneració de teixits danyats per organismes micòfags i la baixa incidència per infestació de larves. Solament un 1% respecte al 40% i 80% d’altres espècies de bolets (Hackman and Mienader, 1979).

Una important conseqüència d’aquest fet és doncs, la gran persistència de les poblacions d’esporocarps a la natura, de 44 dies (mitjana) a 90 dies (Largent and Sime, 1995; Norvell, 1995).

Certament, el rossinyol ha sofert una davallada en certs països europeus, però, en tot cas, les causes apunten a la contaminació de l’aire, la qual cosa ha compromès seriosament la salut dels boscos en països europeus fortament industrialitzats.

És força conegut que els micelis d’aquesta espècie creixen molt superficials i estan fortament exposats als contaminats que es van depositant al sòl.

No oblidem que tota evolució és coevolució en xarxes de interacció ecològica en el marc dels ecosistemes: bolets, arbres hostes, predadors i, per descomptat, recol·lectors. És el teatre ecològic que va dir G.Evelin Hutchinson en el seu famós llibre ( Hutchinson, 1979).

Un gènere preuat i molt apreciat gastronòmicament relacionat amb un comerç internacional de 200.000.000 de quilos d’esporocarps,  indueix com a mínim a especular, que hi ha una sobreexplotació que també contribuiria a explicar part de la regressió, almenys, del conegut i buscat rossinyol. El drama evolutiu de Hutchinson.

Miquel Fortuny Navarro

Biòleg i Responsable de Biodiversitat i Conservació de la Societat Catalana de Micologia.

HUTCHINSON,  Evelin,G. (1979). : El teatro ecológico y el drama evolutivo. Blume.

HACKMAN,W.; MEINANDER,M. (1979).: Diptera feeding as larvae on macrofungi in Finland. Annales Zoologici Fennici. 16: 50-83.

DANELL,E. (1994).: Chantharellus cibarius: mycorrhiza formation and ecology. Acta Universitatis Upsaliensis. Comprensive summaries of Uppsala dissertations from the faculty of science and Technology 35. Uppsala, Sweden: Swedish University of Agricultural Sciences. 75p.

LARGENT,D.L.; SIME, A.D. (1995).: A preliminary report on the phenology, sporulation and lifespan in Cantharellus cibarius and Boletus edulis basidiomes in Patrick’s Point State Park. In: Adams,D.H.; Rios, J.E.; Stere, A.J., eds. Symposium proceedings, 43 rd anual Meeting on the California Forest Pest Council. Sacramento, CA: California Departemnt of Forestry and Fire Protection: Appendix: xxxii- xliv.

NORVEL,L.L. (1995).: Loving the Chanterelle to death? The ten-year Oregon chanterelle project. Mcllvainea. 12: 6-25.