ARRENCADORS
DE BOLETS A LA POBLA DE LILLET
Els museus són plens d’objectes que mostren els costums i la història dels
nostres antecessors, ens revelen l’origen de les tradicions; la boletaire
inclosa. Dit això, vull fer referència als tres objectes que va presentar amb fruïció i
manifesta exaltació, el micòleg de Caçadors
de bolets, els anomenats:
“arrencadors de bolets”.
Era en el programa Divendres de TV3,
emès, ja fa uns anys, el dimarts 25 de setembre de 2012 des de la Pobla de
Lillet (encara es pot veure a tv3 a la carta). En el programa el micòleg, Enric Gràcia, ens va explicar, que els objectes
provenien del museu de Ripoll.
Els arrencadors de bolets, segons Enric Gràcia, eren
les eines adequades per a una
recol·lecció tradicional i assenyada de bolets. Els artefactes donaven suport a la pràctica d’arrencar els bolets.
Jo sempre he mantingut que els bolets cal tallar-los i he aportat referències
de treballs científics, publicats en revistes d’impacte, que hi donen suport. També
he fonamentat les explicacions, en el cos de la teoria evolutiva (paradigma
essencial en ciències biològiques); quin sentit evolutiu tenen els micelis,
quin sentit evolutiu tenen els bolets...
He evitat fer l’anomenat “cherry picking”
(triar dades que afavoreixen el meu plantejament i evitar les que sembren dubtes,
escollir, tan sols, les cireres bones de la cistella).
En aquest sentit, he admès dues
excepcions on sens cap mena de dubte cal arrancar el bolet: necessitat d’identificació
correcta d’una espècie de bolet, i en els bolets de cultiu (qualsevol eina de
tall pot ser vehicle d’infeccions i per tant el bolet s´ha d’arrencar).
Al bosc ho podem acceptar en la
recol·lecció de ceps, on el punt de
formació del bolet es molt petit i dens, i, trenquem poca xarxa (aquet petit nus de
generació és molt semblant a un pellet). Per la gran majoria d’espècies que els
boletaires recol·lecten, el més correcte es tallar-los.
Podeu trobar els documents, en els articles que he publicat al bloc de la Societat.
He volgut esbrinar personalment què
hi havia de tradició en l’ús dels
anomenats arrencadors de bolets i què
podia aportar en el dilema. Com van dir l’antropòleg Robert Boyd i l’especialista d’evolució
cultural Peter Richerson, la ciència
sense història renuncia a molts fenòmens interesants, però, quina va estar la
meva colossal sorpresa en contactar amb el museu de Ripoll i tenir la confirmació per escrit i per telèfon que no tenen cap objecte
registrat com a arrencador de bolets.
La conservadora-restauradora del museu, després de visionar el vídeo del programa
de TV3, veu clar que Enric Gràcia parla del museu de Ripoll, però confirma que
les peces mostrades no pertanyen a aquest museu.
Crec que necessitem explicacions, perquè el coneixement científic no pots
ser irrellevant en qüestions ètiques. No vull dir que tot plegat no hagi estat
una errada o confusió, però puc imaginar amb legitimitat, que tot va ser un muntatge amb
un guió de ficció.
Miquel Fortuny Navarro
Biòleg