ARRENCADORS DE BOLETS A LA POBLA DE LILLET

Els museus són plens d’objectes que mostren els costums i la història dels nostres antecessors, ens revelen l’origen de les tradicions; la boletaire inclosa. Dit això, vull fer referència als  tres objectes que va presentar amb fruïció i manifesta exaltació, el micòleg de Caçadors de bolets,  els anomenats: “arrencadors de bolets”.

Era en el programa Divendres de TV3, emès, ja fa uns anys,  el dimarts 25 de setembre de 2012 des de la Pobla de Lillet (encara es pot veure a tv3 a la carta). En el programa el micòleg, Enric Gràcia, ens va explicar, que els objectes provenien del museu de Ripoll.

Els arrencadors de bolets, segons Enric Gràcia,  eren  les eines adequades per a  una recol·lecció tradicional i assenyada de bolets. Els artefactes donaven  suport a la pràctica d’arrencar els bolets.

Jo sempre he mantingut que els bolets cal tallar-los i he aportat referències de treballs científics, publicats en revistes d’impacte, que hi donen suport. També he fonamentat les explicacions, en el cos de la teoria evolutiva (paradigma essencial en ciències biològiques); quin sentit evolutiu tenen els micelis, quin sentit evolutiu tenen els bolets...

 He evitat fer l’anomenat “cherry picking” (triar dades que afavoreixen el meu plantejament i evitar les que sembren dubtes, escollir, tan sols, les cireres bones de la cistella).

 En aquest sentit, he admès dues excepcions on sens cap mena de dubte cal arrancar el bolet: necessitat d’identificació correcta d’una espècie de bolet, i en els bolets de cultiu (qualsevol eina de tall pot ser vehicle d’infeccions i per tant el bolet s´ha d’arrencar).

 Al bosc ho podem acceptar en la recol·lecció de ceps, on el punt de formació del bolet es molt petit i dens, i,  trenquem poca xarxa (aquet petit nus de generació és molt semblant a un pellet). Per la gran majoria d’espècies que els boletaires recol·lecten, el més correcte es tallar-los.

Podeu trobar els documents, en els articles que he publicat al bloc de la  Societat.

 He volgut esbrinar personalment què hi havia de tradició en  l’ús dels anomenats arrencadors de bolets i què  podia aportar en el dilema. Com van dir l’antropòleg  Robert Boyd i l’especialista d’evolució cultural  Peter Richerson, la ciència sense història renuncia a molts fenòmens interesants, però, quina va estar la meva colossal sorpresa en contactar amb el museu de Ripoll i  tenir la confirmació per escrit i per telèfon que no tenen cap objecte registrat com a arrencador de bolets.

La conservadora-restauradora del museu, després de visionar el vídeo del programa de TV3, veu clar que Enric Gràcia parla del museu de Ripoll, però confirma que les peces mostrades no pertanyen a aquest museu.

Crec que necessitem explicacions, perquè el coneixement científic no pots ser irrellevant en qüestions ètiques. No vull dir que tot plegat no hagi estat una errada o confusió, però puc imaginar amb  legitimitat, que tot va ser un muntatge amb un guió de ficció.

Miquel Fortuny Navarro

Biòleg