Com hem de collir bolets

Per Miquel Fortuny

 

Voldria que visitéssiu la web de l’Enric Gràcia  (bolets.cat/doc) i llegíssiu la resposta que dóna al correu d’un entusiasta boletaire que preguntava com s’han de collir els bolets. La resposta (recomanació que els bolets s’arrenquin sencers) i les reflexions que hi fa, foren publicades al seu bloc el dia 16 de setembre d’enguany.

Vagi per endavant que el que escriuré tot seguit són las meves idees i reflexions sobre el tema, i que no han de ser compartides en absolut pels membres de la Societat Catalana de Micologia. No caldria sinó.

Ens diu l’Enric Gràcia que l’origen del problema (tallar o arrancar els bolets) rau en les ferides que fem a les hifes del miceli que fracturem en tallar la cama del bolet. Seguidament enfoca el tema tècnicament i comenta tres qüestions que,  al seu entendre, són fonamentals.

Llegiu, si us plau en el seu bloc ( com hem de collir bolets). Fet? Doncs anem a les seves conclusions, que primer escriuré textualment i després hi faré unes consideracions que són el contingut de la meva discussió.

1-    Si tallem la cama del bolet, degut a la pressió interna, les dues superfícies de tall queden mullades per aigua amb nutrients densament emmagatzemats. Per contra, si arrenquem el bolet sencer trenquem menys hifes, que contenen molts menys nutrients, i hifes que no tenen una elevada pressió interna.

2-    Sovint es veu que les ferides provocades per rosecs de cargols o llimacs  són l’origen de creixements bacterians, de descomposició bacteriana, que en modifica el color i la textura: la carn del bolet esdevé bruna, líquida i fa mala olor. Són bacteris que aprofiten les reserves emmagatzemades en barrets o cames.

3-    En el cultiu de bolets sabem que trencar el miceli enterrat no és origen significatiu de contaminacions bacterianes. Sí, en canvi, collir el bolet tallant-li la cama. Tallar la cama es origen d’infeccions bacterianes i fúngiques, especialment per Pseudomones sp (en el primer cas) i de Trichoderma sp  (en el segon). Els cultivadors de xampinyons NO tallen la cama fins a la darrera florida. Mentre hi pot haver problemes de contaminacions, SEMPRE arrenquen el bolet.

 

Discussió:

 

L’aparició i el creixement d’un bolet és un aspecte de la diferenciació de les hifes vegetatives; és a dir, del miceli. No hem d’oblidar que els micelis  donen suport al creixement del bolet, i que, per tant, quan l’arranquem li trenquem la xarxa d’hifes. Sols alguns dels agregats d’hifes focalitzen la arribada de nutrients mobilitzats a través de la xarxa del miceli i esdevenen bolets.

 

Tots sabem que el desenvolupament del bolet ve determinat per les condicions de l’entorn, bàsicament la humitat i la temperatura, i que  aquestes són les variables que s’utilitzen en qualsevol model de creixement i producció de bolets, tant en naus de cultiu (model  determinista) com en el bosc (models deterministes a curt termini i de predicció).

 

Certament, si collim un reig en forma d’ou i, com diu el senyor Enric Gràcia, el conservem adequadament, en dos dies es podrà obrir i produir espores.

Convido els lectors a fer l’experiment amb un rovelló, una llenega, un fredolic,  o, si ho prefereixen, amb un cep.

Els llimacs i els cargols no són els grans consumidors de bolets. Fem la següent reflexió: Els bolets que normalment cullen els boletaires són recursos efímers i  impredictibles, i per tant la majoria d’organismes que mengen bolets no són en absolut selectius i mengen una gran varietat d’espècies.

Els insectes i altres consumidors de bolets de soca són en molta més gran mesura específics en la seva elecció.

Els veritables menjadors de bolets és cruspeixen els micelis. Tot i tenir menys nutrients, en arrencar un bolet i trencar i ferir hifes s’alliberen senyals que són un avís per als gormands.

 

Els gran menjadors de micelis pertanyen als protura, que són una classe d’artròpodes, i que són uns especialistes a l’hora de devorar ectomicorizes (¿Sabeu que els rovellons, les llenegues, els ceps, són ectomicorízics?)

Els protura han estat utilitzats com a bioindicadors de boscos pertorbats, ja que són altament dependents de les simbiosis micoríziques. I s’ha  demostrat –Morris (Bradley University) i Morrison (Michigan State University)– que si queden afectats els micelis dels fongs micorízics hi ha un consum més gran d’hifes per part dels organismes micòfags respecte als fongs saprobis.

 

No sols els protura mengen micelis, també ho fan els col·lèmbols, els diplura (són una altra classe d’artròpodes) i els nematodes (cucs rodons) de l’ordre Aphelenchida, i, sospitosament, alguns que pertanyen als Tylenchida. En el cas de l’espècie Aphelencus avenaea, s’ha demostrat que és capaç d’impedir la formació de micorizes en pins, ja que s’alimenta dels micelis dels fongs. I també els àcars (aràcnids), com podem certificar els qui hem fet cultiu de fongs al laboratori i els hem patit.

 

En els 600 km de miceli per centímetre cúbic que diu Enric Gràcia que hi ha al terra, sota un bolet, i atesa la talla relativa entre hifes versus depredadors de micelis, hi ha suficient quantitat de comensals per a fer net, si altres circumstancies ho permeten.  

 

Cito textualment resultats contrastats que afirmen que

>>  Mycelia growing across the surface of soil can be completely destroyed by high intensity invertebrate grazing, but less intense grazing can result in dramàtic changes in mycelial growht and activiy . (Kamplicher et al.,2004; Harold et al., 2005; Bretherton et al., 2006; Tordoff et al., 2006; Wood et al ., 2006).

Soc de l’opinió què el important és conèixer quins organismes tenen una “vida activa” al sòl i no quants km, quilos, de tal o qual podem esmentar. Els nombres per si sols NO diuen res, CALEN les explicacions i, aquestes les hem de buscar en el rol que fa cada organisme a la xarxa global  i en quina mesura ho aconsegueix. Del seu èxit en depèn la seva supervivència i capacitat de deixar descendents.

Els bolets són de curta durada, i, com tots sabem, amb rosecs de llimacs o sense, en pocs dies acabaran descompostos per bacteris i fongs, perquè la funció principal del bolet és dispersar les seves espores en poc temps. En algun escrit ja vaig fer referència a un possible comentari de Richard Dawkins, que molt probablement diria que «el bolet és el vehicle dels micelis per a dispersar els seus gens.

En Buller (1924,1931), en dos clàssics de la micologia va interpretar correctament la autòlisi  del bolet ( i descomposició) com una part integral del desenvolupament del bolet. L’autòlisi del bolet va acompanyada de la producció i alliberament organitzat d’enzims lítics (mort cel·lular programada).

El darwinista de finals del segle XIX, August Weisman,  ja va fer notar que sexe i envelliment són les dues cares de la mateixa moneda. Just el que li passa al bolet en poques setmanes.

Per últim, sobre el cultiu de bolets, i per efecte de la massificació i la densitat, estic d’acord amb Enric Gràcia. Per una raó ben senzilla: En la producció, l’objecte del desig del cultivador es obtenir bolets, com més millor, i vendre’ls al preu més alt possible.

El bolet NO és impredictible en els cultius, i per tant hi ha força  contaminacions vehiculades per dípters i altres insectes que en són els vectors.

Amb tota claredat: No podem pretendre que l’objecte de tall sigui una  font addicional  de dispersió de bacteris i fongs.

Però.... Resulta que hi ha unes petites mosques parasitaries que són seduïdes per compostos volàtils produïts pel miceli del xampinyó i també pel compost (substrat) que dona suport i nutrients al creixement i desenvolupament del bolet. Aquests compostos també atrauen a un mosquit que és pot convertir en plaga a les granges de bolets. L’atracció és dona entre les femelles gràvides i el miceli, l’objectiu dels paràsits torna a ser el miceli.

 

Així doncs podem  afirmar que:

1-    Alguns insectes són atrets per compostos volàtils generats pel compost i MICELI.

2-    Mosques i mosquits són vectors d’espores de fongs i de bacteris que transmeten malalties.

3-    Las femelles dels insectes estan gràvides. La posta te lloc al substrat on vegeta el miceli del xampinyó.

4-    Qualsevol infecció tindrà fonamentalment origen en el miceli i substrat.

5-    Aquesta infecció prosperarà de dins cap fora. (la font d’atracció als insectes són miceli i substrat).

6-    Les restes del peu del bolet són riques en nutrients.

7-    Si arranqueu els bolets al bosc la contaminació aniria de fora cap a dins.

8-    Al tallar un bolet el peu pot revertir en nou creixement vegetatiu i produir un nou miceli, també és possible obtenir nous bolets de les restes (renewed fruiting). La propietat s’anomena totipotència (possibilitat de seguir qualsevol via de diferenciació).

Aquest fet pot tenir un important rol en la supervivència i eficàcia biològica del bolet ( consumir i reciclar les restes dels teixits  per créixer, fructificar  i dispersar noves produccions d’espores ( David Moore.,2005).
 

No és lícit preguntar-se, Que passaria si els cultivadors de xampinyons els tallessin i deixéssim la resta del peu (amb més concentració de nutrients com explica Enric Gràcia ) al substrat?

 

Una de les premisses que van portar a Charles Darwin a proposar l’algoritme de la selecció natural, va ser el raonament de Thomas Robert Malthus. El va donar a conèixer a >> An Essay on the Principle of Population>>.Els recursos alimentaris marquen límits en el nombre d’individus que pot suportar una població.

El creixement de les poblacions ( en aquest cas les mosques i els mosquits) està acotat per els aliments que tenen a la seva disposició.

Si deixem les cues dels bolets als substrat, estem incrementant el rebost disponible per nodrir amb escreix les noves generacions  de paràsits i per tant, intensificant l’abast de les contaminacions , ja per Trichoderma, com per Pseudomones, e infestar la totalitat del cultiu. Jo TAMBÈ arrancaria als xampinyons.

Per tant i com a resum, els bolets es poden tallar tots, els cama-secs, les trompetes, els fredolics, amb tisora ,si és vol, i la resta , amb navalla.

Per la recol·lecció científica i per identificar correctament un bolet és necessària la recol·lecció d’exemplars sencers i sovint en diferents estadis de creixement.

Els bolets de cultiu s’han d’arrancar.

 

Miquel Fortuny Navarro
Responsable de Biodiversitat i Conservació de la SCM.


Bibliografia:

Buller A.H.R. (1924). Researches on Fungi, vol 3. London ,Longmans Green.

 

Buller A.H.R.(1931). Researches on Fungi, vol 4. London,Longman Green.

 

Jonsell,M. And Norlander, G (2002). Insects in polypore fungi as indicator species: A comparison betwee forest sites differing in amounts and continuity dead wood. Forest Ecology and Manegement, 157, 101-118.

 

Kamplicher,C., Rolschewski,J., Donnelly, D. P. and Boddy,L.  (2004). Collembolan grazing affects the growht strategy of the cord-forming fungus Hypholoma fasciculare. Soil Biology and Biochemistry, 36, 591-599.

 

Harold,S., Tordoff, G.M., Jones, T.H.,and Boddy,L. (2005) Mycelial response of Hypholoma fasciculare to collembella grazing: Effects of inoculum age, nutrient status and resource quality. Mycological Researche, 109, 927.935.

 

Moore, D.( 2005). Principles of Mushroom Developmental Biology, Vol7, 75-101. International Journal of Medicinal Mushrooms.

 

Bretherton,S., Tordoff, G.M.. Jones, T. H. And Boddy, L. ( 2006). Compensatory growht of Phanerochaete velutina mycelial Systems grazed by Folsomia candida ( Collembola). FEMS Microbiology Ecology, 58, 33-44.

 

Tordoff, G.M., Jones, T.H. and Boddy. ( 2006). Grazing by Folsomia candida ( Coolembolla) differentially affects mycelial morphology of the cord-forming basidimycetes Hypholoma fasciculare, Phanerachaete velutina and Resinicium bicolor. Mycological Researche,110, 335-345.

 

Wood,J., Tordoff, G.M.,Jones, T.H. and Boddy,L. ( 2006). Reorganization of mycelial networks of Phanerochaete velutina in response to new woody resources and collembola grazing. Mycological Researche, 110, 985-993-

La Vall d’Aran i la regulació per a collir bolets

Miquel Fortuny Navarro

 

 

 

 

El Conselh Generau d’Aran ha considerat necessari regular l’accés al bosc als boletaires. Es tracta d’eradicar l’activitat de las quadrilles de boletaires que espolien els boscos amb finalitats mercantilistes.

I és que l’activitat recol·lectora de bolets ha augmentat molt, moltíssim, d’uns anys ençà, sobretot arran d’un programa de gran audiència, Caçadors de bolets, emès per TV3.

La Societat Catalana de Micologia, en una nota que podeu llegir en la seva pàgina web (“Nota sobre la llicència per a collir bolets”), ja alertava sobre el comportament i la manera de fer de certes tipologies de boletaires, com la dels depredadors de qualsevol espècie de bolet, i la dels nous boletaires instruïts en micologia gràcies al citat programa.

Malgrat que estudis de micòlegs com Lorelei L. Norvell i Simon Egli ens diuen que collir bolets (sense malmetre’n els micelis) és una activitat sostenible, altres micòlegs i boletaires, agents forestals, bosquerols i propietaris de boscos constatem, “in situ”, que l’activitat recol·lectora per part d’aquests “boletaires” és, pel cap baix, ambientalment nefasta i que, en el futur, ben segur que afectarà el correcte funcionament dels ecosistemes forestals, ja de fet força alterats per altres activitats humanes que, juntament amb el canvi climàtic, constitueixen el paradigma de l’anomenat canvi global.

Hem de dir que la Societat Catalana de Micologia és favorable a la regulació de la collita de bolets a la Vall d’Aran i, per descomptat, a la resta del territori català, però lamentem que la decisió no hagi estat consensuada amb altres organismes i associacions que, com la nostra, aporten al tema esforços, dedicació i coneixements, i essencialment preocupació per a un grup d’organismes, els fongs, que sempre han quedat molt marginats en qualsevol política de conservació i regulació.

És cert que en boscos comunals (Vall d’Aran) pot ser més senzill aplicar-hi alguna mena de regulació, i per tant minimitzar això que coneixem per “la tragèdia dels béns comunals”. Aquesta anomenada tragèdia s’escau quan un recurs és sobreexplotat de manera no altruista, cercant exclusivament l’interès personal i els guanys econòmics a curt termini. Justament és el que fan aquests grups organitzats de depredadors de bolets. Tot i ser un recurs renovable, una determinada espècie de fong pot perdre aquet atribut si el seu cicle de regeneració queda per sota de la seva taxa d’extracció. Especialment si es malmeten les xarxes de micelis que connecten els bolets als arbres simbionts, amb els quals bescanvien nutrients i conformen la fisonomia i la identitat del bosc –pins, roures, alzines, avets...–, i que conjuntament amb els altres essers vius defineixen la comunitat d’organismes de l’indret.

A la Val d’Aran ja s’ha consensuat la cessió de l’aprofitament dels boscos al Conselh, complint així el principal postulat plantejat per la Nobel d’economia Elinor Ostrom, per evitar la sobreexplotació d’un recurs, en aquest cas els bolets, i “evitar” el dilema plantejat per Garret Hardin (la tragèdia dels béns comunals). La decisió és, al nostre entendre, ben encaminada... però trobem que hi falta alguna cosa.

Per això demanem al síndic Carlos Barrera que abans d’aplicar la normativa busqui un xic més de consens, d’opinió, i no oblidi que també hi ha una recol·lecció científica de bolets, necessària per a arribar a conèixer tota la diversitat fúngica, cosa fonamental si volem saber com funciona la natura i que no podem obviar. I, citant paraules de l’ecòleg Jaume Terrades, no podem oblidar que «l’interès cultural de la biodiversitat (dels bolets a Catalunya) és inqüestionable, no solament en els molts casos en què una espècie (animal, vegetal, fong o microbi) connecta amb la manera de viure d’un poble i s’incorpora als seus mites, a las seves tradicions, a la seva medicina, a la seva gastronomia... sinó també en els casos en què és tracta d’espècies de les quals encara no sabem res.» Per això legislar, regular i expedir llicències per a collir bolets és tot un repte. I hi estem decididament a favor.

Algú ja ha dit que són els polítics els qui han de valorar-ne les alternatives, els seus pros i contres, i decidir; però hem de trobar el consens entre tots, excepte amb els qui no volen conservar els ecosistemes per a les noves generacions. I sobretot cal educació, respecte per a l’entorn i formació micològica de qualitat, si parlem de bolets.

Miquel Fortuny Navarro

Responsable de biodiversitat i conservació de la Societat Catalana de Micologia.

Prediccions, bolets i periodistes

Prediccions, bolets i periodistes

 

“Quod non est in formula non est in mundo”, deia Ludwig von Bertalanffy a la Teoria general dels sistemes.

I és que la construcció de models i la seva posterior validació constitueix el nucli del mètode científic. L’estimació de producció de bolets als boscos a posteriori és pot tractar de predir a través d’equacions matemàtiques, que en conjunt, constitueixen un model. Les variables que intervenen en aquest model són els paràmetres que millor expliquen la formació i posterior desenvolupament del bolet. Aquestes variables principals son la pluviometria i la temperatura. N’hi ha d’altres.

La modelització és molt complexa degut a la gran quantitat de factors que intervenen en el fenomen, alguns identificats i d’altres no i per tant no incorporats al model. A mesura que augmenta el nombre d’observacions (series temporals estudiades, i nous avenços científics), també és va millorant la capacitat de precisió i predicció del model. Els models són predictius si (i no més si), es compleixen les premisses. Uns quants dies de vent fort i sec pot estroncar qualsevol pronòstic.

Ara que s’acosta la tardor i l’època de bolets a Catalunya, és freqüent que apareguin titulars als mitjans de comunicació anunciant la gran anyada recol·lectora que espera al neguitós boletaire com pronòstic dels esmentats models. Els responsables periodístics d’aquets tipus de titulars, tindrien que ser més conscients del que significa i el què és un model predictiu i molt més considerats amb la tasca dels investigadors que els desenvolupen. Cal optimitzar i emfatitzar més en aquesta complexa comesa i repte, que anunciar amb lletres majúscules el tret de sortida de la campanya recol·lectora d’enguany ,doncs tots som coneixedors de la presencia als boscos d’una munió de nous boletaires que amb cap mena d’educació cívica i nul·la formació micològica destrossen boscos, bolets i boleteres.

 

Miquel Fortuny Navarro

Responsable de Biodiversitat i conservació de la SCM

Prediccions, bolets i periodistes

 

“Quod non est in formula non est in mundo”, deia Ludwig von Bertalanffy a la Teoria general dels sistemes.

I és que la construcció de models i la seva posterior validació constitueix el nucli del mètode científic. L’estimació de producció de bolets als boscos a posteriori és pot tractar de predir a través d’equacions matemàtiques, que en conjunt, constitueixen un model. Les variables que intervenen en aquest model són els paràmetres que millor expliquen la formació i posterior desenvolupament del bolet. Aquestes variables principals son la pluviometria i la temperatura. N’hi ha d’altres.

La modelització és molt complexa degut a la gran quantitat de factors que intervenen en el fenomen, alguns identificats i d’altres no i per tant no incorporats al model. A mesura que augmenta el nombre d’observacions (series temporals estudiades, i nous avenços científics), també és va millorant la capacitat de precisió i predicció del model. Els models són predictius si (i no més si), es compleixen les premisses. Uns quants dies de vent fort i sec pot estroncar qualsevol pronòstic.

Ara que s’acosta la tardor i l’època de bolets a Catalunya, és freqüent que apareguin titulars als mitjans de comunicació anunciant la gran anyada recol·lectora que espera al neguitós boletaire com pronòstic dels esmentats models. Els responsables periodístics d’aquets tipus de titulars, tindrien que ser més conscients del que significa i el què és un model predictiu i molt més considerats amb la tasca dels investigadors que els desenvolupen. Cal optimitzar i emfatitzar més en aquesta complexa comesa i repte, que anunciar amb lletres majúscules el tret de sortida de la campanya recol·lectora d’enguany ,doncs tots som coneixedors de la presencia als boscos d’una munió de nous boletaires que amb cap mena d’educació cívica i nul·la formació micològica destrossen boscos, bolets i boleteres.

 

Miquel Fortuny Navarro

Responsable de Biodiversitat i conservació de la SCM