Prediccions, bolets i periodistes
“Quod non est in formula non est in mundo”, deia Ludwig von Bertalanffy
a la Teoria general dels sistemes.
I
és que la construcció de models i la seva posterior validació
constitueix
el nucli del mètode científic. L’estimació de producció de bolets als
boscos a posteriori és pot tractar de predir a través d’equacions
matemàtiques, que en conjunt, constitueixen un model. Les variables que
intervenen en aquest model són els paràmetres que
millor expliquen la formació i posterior desenvolupament del bolet.
Aquestes variables principals son la pluviometria i la temperatura. N’hi
ha d’altres.
La
modelització és molt complexa degut a la gran quantitat de factors
que intervenen en el fenomen, alguns identificats i d’altres no i per
tant no incorporats al model. A mesura que augmenta el nombre
d’observacions (series temporals estudiades, i nous avenços científics),
també és va millorant la capacitat de precisió i predicció
del model. Els models són predictius si (i no més si), es compleixen les
premisses. Uns quants dies de vent fort i sec pot estroncar qualsevol
pronòstic.
Ara
que s’acosta la tardor i l’època de bolets a Catalunya, és freqüent
que apareguin titulars als mitjans de comunicació anunciant la gran
anyada recol·lectora que espera al neguitós boletaire com pronòstic dels
esmentats models. Els responsables periodístics d’aquets tipus de
titulars, tindrien que ser més conscients del que
significa i el què és un model predictiu i molt més considerats amb la
tasca dels investigadors que els desenvolupen. Cal optimitzar i
emfatitzar més en aquesta complexa comesa i repte, que anunciar amb
lletres majúscules el tret de sortida de la campanya recol·lectora
d’enguany ,doncs tots som coneixedors de la presencia als boscos d’una
munió de nous boletaires que amb cap mena d’educació cívica i nul·la
formació micològica destrossen boscos, bolets i boleteres.
Miquel Fortuny Navarro
Responsable de Biodiversitat i conservació de la SCM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada