Prediccions, bolets i periodistes

 

“Quod non est in formula non est in mundo”, deia Ludwig von Bertalanffy a la Teoria general dels sistemes.

I és que la construcció de models i la seva posterior validació constitueix el nucli del mètode científic. L’estimació de producció de bolets als boscos a posteriori és pot tractar de predir a través d’equacions matemàtiques, que en conjunt, constitueixen un model. Les variables que intervenen en aquest model són els paràmetres que millor expliquen la formació i posterior desenvolupament del bolet. Aquestes variables principals son la pluviometria i la temperatura. N’hi ha d’altres.

La modelització és molt complexa degut a la gran quantitat de factors que intervenen en el fenomen, alguns identificats i d’altres no i per tant no incorporats al model. A mesura que augmenta el nombre d’observacions (series temporals estudiades, i nous avenços científics), també és va millorant la capacitat de precisió i predicció del model. Els models són predictius si (i no més si), es compleixen les premisses. Uns quants dies de vent fort i sec pot estroncar qualsevol pronòstic.

Ara que s’acosta la tardor i l’època de bolets a Catalunya, és freqüent que apareguin titulars als mitjans de comunicació anunciant la gran anyada recol·lectora que espera al neguitós boletaire com pronòstic dels esmentats models. Els responsables periodístics d’aquets tipus de titulars, tindrien que ser més conscients del que significa i el què és un model predictiu i molt més considerats amb la tasca dels investigadors que els desenvolupen. Cal optimitzar i emfatitzar més en aquesta complexa comesa i repte, que anunciar amb lletres majúscules el tret de sortida de la campanya recol·lectora d’enguany ,doncs tots som coneixedors de la presencia als boscos d’una munió de nous boletaires que amb cap mena d’educació cívica i nul·la formació micològica destrossen boscos, bolets i boleteres.

 

Miquel Fortuny Navarro

Responsable de Biodiversitat i conservació de la SCM